Una finestra al passat, a través de la mirada de l’Anita Gispert, la fotògrafa de Caldes.
Juntament amb la nova exposició temporal del Museu Thermalia dedicada a la calderina Anita Gispert, una dona pionera en el món de la fotografia, s’ha creat un itinerari per punts que Anita va fotografiar a Caldes de Montbui als inicis del segle XX.
Anita Gispert Vila va néixer a finals del segle XIX a Caldes de Montbui, en un entorn familiar de profunda influència artística: per ser filla del fotògraf retratista i pintor de decorats, Bonventura Gispert, i germana del pintor Miquel Gispert.
Anita va desafiar les convencions de la seva època, segons les quals certs oficis eren un privilegi reservat a homes savis i quedaven vetats a les dones. Malgrat això, la determinació i el talent de la calderina la van convertir en “la fotògrafa del poble” i el seu estudi del carrer de Sant Damià va esdevenir un espai on acudien famílies, polítics, directors dels balnearis, banyistes, professors i infants.
Gaudeix de l’itinerari pels diversos carrers cèntrics de la vila on Anita Gispert va capturar la Caldes d’aquell moment. A través de codis QR en unes plaques i amb un dispositiu mòbil, podreu veure en el mateix indret com era a principis del segle XX. Una finestra al passat, a través de la mirada de l’Anita.
Podreu trobar aquestes plaques amb els codis QR en els següents punts:
Torre de la presó a l’inici del carrer Bellit
Carrer de font i Boet
Avinguda de Pi i Margall
Carrer Major davant de Cal Maurici
Carrer Roma (inici)
Plaça de la Font del Lleó
Carrer d’Escanyacans
Carrer de Santa Susanna
Carrer de Vic
Carrer del Forn
Corredossos de dalt
Carrer d’Ascensi Vega
Carrer Ruldo amb Can Corró Vell
https://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/XXSS-ANITA-GISPERT_WEB_TURISME_B.jpg800990Visiteu Caldeshttps://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/LogoThermalia.pngVisiteu Caldes2024-10-08 15:32:492024-10-10 09:45:48Caldes vista per la fotògrafa Anita Gispert
El Museu Thermalia presenta l’exposició dedicada a Anita Gispert Vila, la fotògrafa de Caldes que va trencar motlles i va desafiar els límits d’una professió reservada als homes.
La inauguració tindrà lloc dissabte 12 d’octubre a les 11 h
Anita Gispert Vila va néixer a finals del segle XIX a Caldes de Montbui, en un entorn familiar de profunda influència artística: per ser filla del fotògraf retratista i pintor de decorats, Bonventura Gispert, i germana del pintor Miquel Gispert.
Anita va desafiar les convencions de la seva època, segons les quals certs oficis eren un privilegi reservat a homes savis i quedaven vetats a les dones. Malgrat això, la determinació i el talent de la calderina la van convertir en “la fotògrafa del poble” i el seu estudi del carrer de Sant Damià va esdevenir un espai on acudien famílies, polítics, directors del balnearis, banyistes, professors i infants.
Anita Gispert Vila va immortalitzar la vida quotidiana i persones de la vila de Caldes des de 1911 a 1927, i es va convertir en la primera fotodocumentalista registrada de Catalunya.
El Museu Thermalia ha convertit en exposició la història d’aquesta dona pionera i avançada al seu temps en pensament, en manera de fer i en l’art de la fotografia. Anita va ser una font d’inspiració per a generacions futures i Thermalia l’ha convertit en un motiu per retre homenatge a les referents femenines que es van obrir camí en un món de normes i límits masculins.
Per construir l’exposició, que ha comissariat Mar Gimeno Lumbiarres, besneta de la fotògrafa, el museu calderí ha comptat amb el Fons fotogràfic Anita Gispert, que la família Gispert va cedir a l’Arxiu de Caldes de Montbui el juny de l’any 2023, i també amb fotografies conservades per famílies de la vila. Per aconseguir aquestes imatges relacionades amb la quotidianitat, les celebracions i els costums retratats per Anita a principis de segle, el museu va fer una crida a la població durant la passada primavera.
Que Caldes de Montbui ofereixi aquest any una exposició de fotografies d’Anita Gispert és una resposta als desitjos de la família expressats per la seva neta, Elisabet Lumbiarres, durant l’acte de donació del Fons. També és un acte de justícia a la memòria de la fotògrafa del poble.
Podreu visitar l’exposició des del 12 d’octubre de 2024 fins el 30 de març de 2025. La inauguració tindrà lloc el mateix dissabte, a les 11 h, amb parlaments inaugurals i una visita guiada a càrrec de la comissària Mar Gimeno.
Itinerari Anita Gispert En paral·lel a la inauguració de l’exposició, s’ha creat un itinerari pels carrers cèntrics de la vila on Anita Gispert va capturar la Caldes d’aquell moment. A través de codis QR en unes plaques i amb un dispositiu mòbil, podreu veure en el mateix indret com era a principis del segle XX. Una finestra al passat, a través de la mirada de l’Anita.
La fotògrafa i el fons cedit a la vila
Anita Gispert va néixer a Caldes de Montbui el 21 de juny de 1891, filla de Susanna Vila i de Buenaventura Gispert, pintor i fotògraf que tenia un estudi al carrer Sant Damià, professió i estudi que ella va continuar fins que va marxar a viure primer a Marsella quan es va casar, i després a Barcelona. Es va casar als 31 anys amb Aimé Desiré Feraud Chastan, de Tohard, a l’Alta Provença francesa, va enviudar al 1939 i va morir al 1965 a Caldes de Montbui on va venir a passar els darrers anys de la seva vida a la Residència Santa Susanna.
El Fons Fotogràfic Anita Gispert consta de 330 fotografies positives sobre paper, 60 imatges digitalitzades, una vintena de postals i 3 fotografies de gran format emmarcades
Les fotografies comprenen imatges fetes aproximadament entre 1914 i 1935 i corresponen a diferents indrets de Caldes de Montbui, festes del poble, retrats d’estudi i de la vida quotidiana. Les fotografies també immortalitzen diferents actes públics i tradicions de Caldes de Montbui com la Festa de la Pau, Sant Antoni o el Corpus, i permeten fer un passeig pels carrers, camps i masies calderines de principis del segle passat.
El juny del 2019, Tomás Andújar, periodista, es posa en contacte amb l’Arxiu Municipal de Caldes de Montbui per demanar informació del calderí “Joaquín Picauol Chalaverde” enterrat al cementiri cristià de Djelfa, Algèria, el 1941.
Arran d’aquesta petició s’inicia una recerca per a intentar esbrinar la seva identitat i trobar els possibles descendents.
Qui era aquesta persona? Com és que no n’havíem sentit a parlar mai? Es tractava de Joaquim Picañol Xalabarder, exiliat a França amb la seva família l’any 1939.
Durant més de tres anys hem pogut aclarir les circumstàncies del seu exili i de la seva mort, i contactar amb familiars tant a França com a Catalunya. El nostre objectiu ha estat donar a conèixer aquesta història en gran part ignorada, fins i tot, pels seus.
Marta Barceló Oliver i Lupe Prades Font
https://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/XXSS-JOAQUIM-PICANOL-XALABARDER_WEB_TURISME_A_DATA.jpg8331031Visiteu Caldeshttps://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/LogoThermalia.pngVisiteu Caldes2023-10-04 05:57:422024-07-11 14:59:09Exposició temporal · ‘MORT I OBLIT A DJELFA (L’exili de Joaquim Picañol Xalabarder | Família)’
La festivitat de Sant Antoni Abat a Caldes de Montbui té molta tradició. Al segle XIV, a l’església parroquial de Santa Maria, hi havia un altar dedicat al sant que gaudia d’uns beneficis eclesiàstics (assignació econòmica per a la celebració d’oficis, manteniment de l’altar, etc.). Al segle XVII existia una Confraria de Sant Antoni Abat que organitzava l’esdeveniment. La primera referència documental de la festa es troba al llibre d’actes de la confraria i data del 1667, cosa que representa 356 anys d’antiguitat. A la primera edició de la Guía-cicerone del viajero o bañista en Caldas de Montbuy, escrita pel compositor i escriptor calderí Climent Cuspinera Oller (1842-1899) i publicada el 1873, es comença a perfilar la celebració tal i com la coneixem avui en dia.
EL DIA DEL SANT A Caldes la celebració compta amb la particularitat que no té lloc el dia establert pel calendari del santoral, que és el 17 de gener, sinó que se celebra el diumenge següent. Aquest canvi s’establí l’any 1967 per fer augmentar la participació.
LA DANSA Una altra curiositat és la incorporació d’una dansa que no és originària de la festa: l’antiga Entrada de Ball, actualment simplificada i coneguda com a Ball de Plaça, que s’afegí al darrer quart del segle XIX.
UNA T RADICIÓ VIVA La festa és viva i ha anat evolucionant i creixent al llarg del temps, malgrat mantenir el seu caràcter tradicional. En l’actualitat, una setmana abans es realitza el vermut, mentre que el mateix dia tenen lloc l’ofici litúrgic, la cavalcada dels Tres Tombs, el Ball de Plaça i l’acte de canvi de bandera.
https://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/XXSS_356_SANT_ANTONI_WEB_THERMALIA.jpg440544Visiteu Caldeshttps://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/LogoThermalia.pngVisiteu Caldes2023-02-11 11:46:222023-06-07 08:11:54Exposició temporal · ‘Història de la festa de SANT ANTONI ABAT A CALDES DE MONTBUI’
El març de 2020 el món que coneixem rep una sacsejada, el concepte pandèmia s’actualitza i la humanitat es veu obligada a redissenyar tots els plans de present i futur.
Del caos neix un nou ordre i dels camins que han quedat bloquejats sorgeixen nous ramals. En aquesta exposició, podreu veure un d’aquests nous ramals.
Quan es va corroborar que la malaltia produïda per la covid-19 podia generar símptomes persistents, l’Ajuntament de Caldes de Montbui va proposar iniciar aquest recorregut cap a l’estudi i descoberta de noves propietats de l’aigua termal. La hipòtesi que es planteja és que el nostre recurs natural pot pal·liar símptomes crònics que han capgirat la vida de les persones.
L’estudi fa el seu curs, a l’espera de conclusions científiques. Però, en el camí, algunes d’aquestes persones ara tenen rostre, tenen veu.
https://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/Inferior_544x440px.jpg611756Visiteu Caldeshttps://www.visiteucaldes.cat/wp-content/uploads/LogoThermalia.pngVisiteu Caldes2022-10-05 06:08:332023-05-05 07:33:57Exposició temporal · ‘PERSISTENTS | Més enllà de la Covid’
<<L’estiueig implica necessàriament una residència,
és a dir, un hàbitat, un lloc, un quadre, un paisatge.>>
Marc Boyer, 2007
.
L’empremta d’una pràctica social
L’exposició «Estiueig de proximitat, 1850-1950» vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona. Malgrat els canvis erivats de la gran densificació urbana, encara avui es pot seguir l’empremta d’una antiga pràctica social relacionada amb la salut: l’estiueig aristocràtic, burgès i menestral, de mar i de muntanya, en un radi no superior a 50 km de la capital de Catalunya. Les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són testimonis eloqüents.
De l’estiueig elitista a l’estiueig menestral
El primer estiueig (que durava de dos a tres mesos) era de caràcter elitista i estava molt relacionat amb la salut: anar «a prendre les aigües», «canviar d’aires» i els banys de mar eren pràctiques recomanades per molts metges. Aquest tipus d’estiueig només se’l podien permetre els sectors que formaven part de la burgesia i de les classes mitjanes emergents, que aprofitaven els estius per relacionar-se entre ells, ja fos jugant a cartes als seus casinos, practicant determinats esports, organitzant excursions o, fins i tot, concertant matrimonis. Els membres de les anomenades colònies d’estiuejants o de forasters feien vida a part respecte de la població local. A partir de la Segona República, el 1931, amb la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es van posar les bases per estendre i democratitzar aquesta pràctica entre alguns sectors obrers i menestrals.
Durant la Segona Guerra Mundial milers de catalans, entre els quals hi havia 12 calderins, foren víctimes d’un dels genocidis més grans de la història. Josep Maria Catafau Rabadà, Joan Deu Casanovas, Alexandre Folch Gómez, Pasqual Gimeno Cervera, Ricardo López López, Isidre Malla Carreras, Josep Manuel Blavi, Armand Pueyo Jornet, Marcel Ramon Comas, Artur Triquell Font, Josep Jané Cervera i Josep Ferrer Espelt eren homes humils que combregaven amb els valors de justícia i llibertat.
En un exercici de memòria col·lectiva que se suma a la col·locació de les llambordes Stolpersteine, Caldes de Montbui ret homenatge a aquests 12 homes amb una exposició basada en el llibre Els calderins deportats als camps nazis, d’Eduard Puigventós López, posant-los nom, cognoms i recorregut, «per tornar-los la dignitat perduda, per evitar que es converteixin només en xifres». RECORDAR PER NO OBLIDAR.
Aquesta exposició pretén despullar l’home fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats, tot plegat des d’un posicionament igualitari.
La mostra planteja un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El punt de partida serà l’autocrítica d’uns museus en què els nus masculins romanen amagats a les calaixeres de les reserves, i en els quals les dones queden relegades a ser protagonistes passives de les fantasies masculines heteronormatives. Amb l’art contemporani com a mediador, també es pretén qüestionar què vol dir ser homes avui en dia, al segle xxi, des d’una mirada diversa, igualitària i interseccional però defugint el binarisme, perquè hi ha tantes identitats com persones.
Caldes de Montbui es presenta en aquesta exposició mitjançant una selecció d’imatges emblemàtiques que van des de finals del segle XIX fins la dècada del 1970. Unpasseig pels seus carrers, places, edificis i indrets ens porta a recórrer els racons de la vila.
