L’AIGUA TERMAL
L’ORIGEN DE LES AIGÜES TERMALS
Caldes de Montbui es troba situada al marge oest de la fossa del Vallès, a la vertical de la profunda falla del mateix nom. La fossa del Vallès només representa una part de l’horst tectònic que forma la Depressió Litoral, ubicada entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Així doncs, sabem que l’origen de les aigües termals de Caldes de Montbui troba una relació directa amb l’activitat que es produeix a la falla del Vallès.
El procés de formació de les aigües mineromedicinals s’inicia amb la infiltració de l’aigua de pluja pels massissos de la Serralada Prelitoral i la plana del Vallés, diluint les sals minerals de les roques que conformen el subsòl d’aquesta zona. Quan aquestes aigües arriben a les zones de granit (entre 1.000 i 3.000 metres de profunditat), s’eleven de temperatura diluint els metalls pesants presents en aquest granit. Una vegada completat aquest procés, i un cop escalfada, l’aigua es carrega de sals minerals i ascendeix per les escletxes de la Falla del Vallès, sorgint de forma espontània a l’entorn de la Font del Lleó a una temperatura superior als 76º C. Actualment l’aigua és regulada per un pou. Tot aquest cicle tindrà una durada d’entre 10.000 i 12.000 anys fins el moment en que aquella aigua de pluja pugui brollar com a aigua termal.
Les propietats terapèutiques de les aigües mineromedicinals de Caldes de Montbui provenen de la seva temperatura de surgència, l’alta presència de clorurs i, en menor grau, de metalls pesants diluïts de baixa radioactivitat.
CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA TERMAL
Aigua hipertermal clorurado sòdica.
APLICACIONS TERAPÈUTIQUES
El bany d’aigua termal augmenta la circulació de la sang i obre els porus afavorint l’expulsió de toxines i relaxant la musculatura.
INDICACIONS
- L’Estrès, l’ansietat i l’insomni
- L’artritis i l’artrosi
- La recuperació de post-traumatismes
- Els dolors muscular i articulars
- Les vies respiratòries
- L’obesitat
- La cura de la pell
- L’arteriosclerosi
- La psoriasis i els èczemes
- La fibromiàlgia
- La hipertensió arterial
- La tonificació general
- Els tractaments de bellesa
HISTÒRIA TERMAL
La tradició balneària de Caldes de Montbui data de molt antic, ja en època romana fou una estació termal, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.
A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un Hospital militar amb serveis de balneoteràpia. A partir de 1872, el nombre de balnearis es reduí a set.
Fou en aquesta segona meitat del segle XIX, que s’inicià l’expansió de l’activitat balneària tal i com ha arribat als nostres dies. En aquesta època es bastiren, dins d’un ampli repertori arquitectònic, una sèrie de confortables edificis, dins la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no solament a l’estricta cura d’aigües, sinó també, a oferir dies de lleure i descans als seus estadants.
Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes de Montbui segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya. Tots ells s’han anat actualitzant quant a mitjans tècnics però han tingut cura en mantenir els detalls d’ambientació modernista que els caracteritzen.
