FONS MAS MANOLO
(Barcelona 1872 – Caldes de Montbui 1945), conegut com Manolo Hugué o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com escultor, pintor i dissenyador de joies.
Amic de Pablo Picasso a Barcelona i després a París i a Ceret, on s’instal·là molts anys, i hi aglutinà l’anomenada “escola de Ceret”, el seu estil, a mig camí del Noucentisme i el Cubisme, esdevingué molt personal i va fer d’ell un escultor molt popular a Catalunya però també a l’estranger, especialment a causa de formar part del grup d’artistes representats per Daniel-Henri Kahnweiler.
Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Moltes persones, al llarg de la història, han vingut a Caldes de Montbui per sotmetre’s a cures termals per alleugerir les seves malalties. Una d’aquestes persones fou Manuel Martínez Hugué, “Manolo” (Barcelona 1872- Caldes de Montbui 1945) escultor de renom internacional, i que es relacionà amb alguns dels artistes més importants d’aquell moment a Europa: Pablo Ruiz Picasso, Georges Braque, André Derain …
De l’estada de Manolo Hugué a Caldes ens queda la gran quantitat d’obra escultòrica i en pla (dibuixos i pintures) guardada al Mas Manolo, la casa on vivia, i que actualment és al Museu THERMALIA.
RELACIÓ, VIDA I OBRA DE MANOLO
És difícil separar l’home de l’artista, la gran personalitat d’aquest autor, de tarannà senzill, va crear al seu volant un corrent de simpatia i de popularitat, esdevenint una de les figures més característiques de la bohèmia de principi del nostre segle.
Manuel Martínez Hugué va néixer a Barcelona el 29 d’abril de l’any 1872. De família humil, aviat va conèixer les estretors econòmiques i les dificultats de la vida en perdre, de molt jove, els dos pilars bàsics de la seva família: la seva àvia primer i la seva mare després. Del pare, don Benigno Martínez, se’n coneix ben poc; era un militar que els abandonà en marxar a Cuba. Manolo visqué a casa de l’àvia amb la seva mare, la seva germana Encarnació i els seus germanastres, Pere Manuel i Conxita, que eren fruit del primer matrimoni d’Anna Hugué amb Simó Junyent.
L’educació primària de Manolo es reduí a l’assistència durant pocs mesos a un parell d’escoles del barri. La poca disciplina i les seves ànsies de llibertat eren incompatible amb la vida escolar, per tant aviat fou expulsat.
Quan Manolo tenia dotze anys la família el matriculà a les classes nocturnes de l’escola Llotja, on començà a fer els seus primers dibuixos. El seu mestre en aquesta disciplina fou Bernat Mercadé, pintor, aleshores, de gran prestigi. Manolo no acabà mai els estudis artístics i sembla que en aquell moment no tenia encara definida la seva vocació escultòrica.
Als quinze anys, després de la mort de l’àvia i de la mare, els seus lligams familiars amb els germans s’anaren afluixant i a partir d’aleshores Manolo va dur una vida bohèmia, vagant pels carrers de Barcelona, sense domicili fix. Només quan feia estades a Vallirana i a Caldes de Montbui, d’on era l’àvia s’introduïa en un món rural, diferent del dels carrers estrets i humits de la Barcelona Vella.
L’amistat amb diversos artistes impulsà a millorar la formació de Manolo, que durant aquests anys freqüentà galeries d’art i sessions de dibuix de model del natural. Durant aquest període va conèixer els escultors Antoni Bofill i Juli González; els pintors Joaquim Mir, Ramon Pichot i Joaquim Torres-García, i l’historiador de l’art i arquitecte Josep Pijoan.
La seva simpatia personal li va obrir les portes de tots els ambients de la ciutat, tant els de caire popular, com les tertúlies artístiques més avançades. D’aquesta manera va esdevenir un dels participants habituals de les activitats de la cerveseria Els Quatre Gats, local concorregut tant pels nous artistes, com pels més consagrats. Allí va tenir l’ocasió de tractar amb Rusiñol, Casas, Utrillo, Picasso, Opisso, Nonell, Gargallo i molts d’altres.
Decidit ja el seu futur en el camp artístic Manolo, va treballar en tasques relacionades amb l’escultura en diversos tallers de Barcelona.
Documentació:
BLANCH, Montserrat, Manolo, Ed. Polígrafa, Barcelona, 1972.
Manolo, Ajuntament de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, 1988.
PLA, Josep, Vida de Manolo contada per ell mateix, Edicions Destino, Barcelona, 1988.
Manolo Hugué, Museu d’Art Modern de Barcelona, Barcelona, 1990.
FONS MUSEU DELGER
Des de 1765 i durant set generacions, la família Delger fou propietària d’aquesta casa setcentista, de dues plantes, golfes i pati interior porticat. L’any 1959 Joaquim Delger i Bueno va cedir la casa pairal dels seus avantpassats a l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Objectes i ambient ens evoquen temps passats i ens mostren els aspectes més quotidians de la vida d’una família catalana de classe mitjana al llarg de dos segles.
A la planta baixa destaquen la sala d’estar i el menjador amb els sostres decorats amb motius florals i la cuina que manté l’enrajolat amb motius d’oficis i un conjunt del Bon Pastor. Al primer pis s’hi troben els ambients més personals amb les habitacions i les alcoves decorades amb pintures murals i la biblioteca.